diumenge, 25 d’octubre de 2009

Coneixem La Seu de dalt a baix

Arribem a La Seu d’Urgell, capital de l’Alt Urgell, després de 2 hores i 20 minuts de camí. Un cop aparquem veiem que l’indicador de temperatura del cotxe marca 7 graus, per tant, fa un fred considerable.
Ens dirigim cap al centre del poble, pels carrers del poble, molt poc transitats. Buscant una pastisseria per esmorzar, arribem a la plaça un hi ha mercat els dissabtes. Fem una petita volta pel mercat, on sorprèn la calma que es respira, no hi ha crits ni massa moviment, encara que hi ha força gent per l’hora que es.
Entrem finalment a la pastisseria “el dolç del Serafí”, on esmorzem.
Un cop sortim de la pastisseria, continuem recorrent els carrers, plens de parades del mercat, i ens aturem just darrere de la catedral des d’on es pot gaudir de molt bones vistes.

El Parc del Segre

Caminant ens trobem amb el Parc del Segre, on s’hi fan baixades amb canoes, ràfting, i altres activitats, ens expliquen que hi ha la zona d’aigües més rapides i per la part del darrere hi ha les aigües més calmades. El Parc esta molt ben cuidat i no hi ha massa gen, nomes un grup nombrós de francesos que seguint un guia ens els anem trobant pel poble. Mirem preus per a llogar una canoa o provar ràfting, però se’ns escapa una mica del pressupost, tot i això no se si ens atreviríem a baixar per segons quins llocs.
Després de recórrer tot el Parc, ens allunyem una mica del poble per uns camins molt Pirinencs, on s’hi respira un aire pur i una fresqueta agradable, tot i això el sol comença a apretar i ens hem de treure les jaquetes.

Futbol i la Torre de Solsona

Veiem de lluny el camp de futbol del CE La Seu, on s’estan fent dos partits de nens petits. Ens i quedem fins que un dels dos partits finalitza i continuem caminant pels carrers de La Seu d’Urgell. Topem amb un edifici proper al camp de futbol, que des de fora podria ser moltes coses, però resulta ser el pavelló on juga el CADI La Seu de bàsquet. Ens hi quedem una estona veien un partit ja començat, sortim del pavelló i seguim caminat sense cap destí concret.
Al la llunyania, veiem una edificació al capdamunt d’una muntanya que no sembla llunyana, ens hi anem acostant fins que ens trobem al peu, preguntem per on s’hi arriba i ens indiquen el camí, un cop a dalt, les vistes claríssimes de La Seu ens sorprenen gratament. L’edificació en qüestió, resulta ser “La Torre Solsona”, que actualment es utilitzada com a taller ocupacional.


El claustre de La Seu i el dinar al Italià

Tornem cap al poble i buscant el Parc del Valira, arribem al Claustre de La Seu, que es troba a tocar del riu Valira. Hi fem una volta per l’interior, ens refresquem les mans en una font que hi ha just al centre, amb una aigua molt fresca, i decidim ja, anar a dinar a un restaurant italià recomanat per l’alcalde de La Seu.
Com sempre als restaurants italians si acostuma a dinar bé, per tant aquesta vegada no ha estat diferent i hem quedat ben tips el dos, Pensem que després de dinar podem acabar de fer una volta pel poble, i així ho fem, preguntem a gent del carrer que es el que pot sr interessant per visitar i ens trobem que ho ja hi hem estat o bé no son del poble, com l’home que ens diu que ell viu a 500 quilometres, concretament a Tolosa (País Basc), i que sembla no fer-li gaire gracia que li fem preguntes, per tant decidim seguir, entrem al monestir de Santa Maria, aprofitant que s’hi esta celebrant un casament, amb traca inclosa.. Finalment guiant-nos per un mapa, marxem cap a Castellbó, passant per Montferrer on no hi ha res especial per a visitar.

Magnífic poble de pessebre a Castellbó

Castellbó es troba enmig de muntanyes, el poble es petit però molt bonic, els carrerons son dignes de reproduir tant n quadres com en els típics pessebres en miniatura del Nadal.
Al capdamunt del poble hi ha l’església, que no pot tenir u altre nom que, de Santa Maria, des d’on el paisatge es digne de veure.
El Sergi i jo comencem a notar una mica el cansament a les cames, però encara ens queden forces per acabar de veure tot el poblet i tornar al cotxe.

L’aeroport fictici

De tornada volem parar a veure que es el que abans pujant estava indicat com l’aeroport, per això anem seguint totes les indicacions, però per mala sort arriba un punt que ja no podem avançar més ja que està ballat. Per això, ens quedem amb les ganes de saber com es aquest aeroport que està prop de Castellbó, Seria interessant que si algú ho coneix ens ho expliques.

Berenar a Organyà i tornada cap a casa

A Organyà hi parem a berenar, però abans entrem al museu/edifici de turisme, situat al bellmig de la Plaça de les Homilies. Dins ens atén una senyora que té una gran facilitat de donar informació, fins i tot més de la que nosaltres requerim, però no hi ha problema, la informació addicional és benvinguda.
Sortim carregats d’informació i anem a berenar, i comprem coca de forner del “forn d’organya”, molt bona per cert.
Un cop berenats, toca tornar cap a casa, ja s’ha fet fosc i tenim unes 2 hores de camí. Tranquil•lament tornem comentat com ha anat el dia i com les altres sortides que hem fet, en traiem molt bones sensacions i quedem molt contents de la nova experiència.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Fotos del Ripollès

dissabte, 10 d’octubre de 2009

En parlen al Món...

El Món a RAC1 va parlar de Visitem les comarques. Va ser el 6 d'octubre, en la seva secció A Cop de Clic.


Moltes gràcies!!!

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Propostes per a pròximes sortides

Per tal de continuar fent ruta per Catalunya, agrairíem anar rebent propostes per a futures sortides, com també comentaris sobre el més important de la capital i la comarca en general.

Esperem rebre el màxim de propostes, per tal de tenir un ventall ben ampli per continuar coneixent Catalunya i la seva gent de ben a prop.

Les experiències obtingudes fins al moment han estat del tot enriquidores tant per a mi com per al Sergi, i això ens dóna ànims per a continuar endavant.

dissabte, 19 de setembre de 2009

Video Visita a Ripoll 11/09/09

Video de la segona parada de la nostra ruta per Catalunya a Ripoll



Post sobre Ripoll

dijous, 17 de setembre de 2009

Montblanc

Voltant per les desconegudes carreteres de la Conca de Barberà s’alçava un misteriós castell. Una construcció datada del segle XV, en un lloc on anteriorment s’hi ubicava una antiga vila romana. La curiositat ens va portar a acostar-nos-hi. Era la finca de Riudabella, el castell de Riudabella. Com vam anar a parar allà és una mica complicat.

Hem començat les visites turístiques per les capitals de comarca de Catalunya. L’exercici és senzill: plantar-se a la capital i a partir d’allà que els propis ciutadans ens expliquin coses i ens diguin què visitar. I la primera sortida, a Montblanc, fou molt satisfactòria. Va ser el dimecres 26 d'agost. La capital de la Conca és un poblet petit, però que es veu molt acollidor. I bonic. La part de dins la muralla és interessant, així com les pròpies torres i l’església de Santa Maria.

dilluns, 14 de setembre de 2009

Seguim la ruta per Catalunya a Ripoll

Arribem a Ripoll, amb cert retard degut a l’operació sortida, que ha afectat sobretot la C17. Aparquem força allunyats del centre i busquem un bar on esmorzar, però després d’entrar a més de tres, en cap d’ells hi ha croissants, així que decidim dirigir-nos al centre, però abans preguntem a un senyor, que es el principal a visitar a Ripoll. Ell sembla sorprès per la pregunta, i ens diu que a part del Monestir de Santa Maria, no hi ha res més a veure. Li apuntem, que potser per la comarca hi quelcom més interessant, però amb fermesa ens diu que no, i esta a punt d’enviar-nos de nou cap a casa. Abans que ho faci tornem cap al cotxe i aparquem al centre. Caminem per la vora del riu Ter, on hi veiem tres persones que d’es del pont donen de menjar als ànecs, recordant la seva infantesa, suposo.

 

Al Monestir de Santa Maria de Ripoll

 

Parem en una pastisseria, on esmorzem, el Sergi hem comenta que en una estona comencen els actes de celebració de la diada, al Monestir de Santa Maria. Per tant, quan acabem busquem el Monestir, que es troba envoltat d’una gran plaça. Al arribar-hi, no hi ha molta gent, però si veig al fons un home  amb una senyera, preparat per entrar dins el Monestir.

Arriba l’hora d’entrar, i comencen els actes dins el Monestir, on un grup local interpreta varis temes de la tradició catalana. Un cop finalitza, comencen les ofrenes a Guifré el Pilós, i l’acte acaba amb el cant dels Segadors.

Abans de sortir, ens creuem amb la pubilla i l’hereu de Ripoll, que també han assistit a l’acte, i parlem una estona amb ells.

El pare de l’hereu, ens fa una extensa explicació de les moltes atraccions a nivell turístic que tenim a Ripoll, com per exemple: l’”scriptorium”, l’església de Sant Miquel de les Roquetes o els diferents edificis modernistes de Gaudí, com la casa Codina. Com a curiositat, ens ha explicat que Ripoll té ta població amb la longevitat més alta d’europa, i assegura que es deu a la situació geogràfica, ja que es troba enmig d’una vall.

 

Visita a l’Scriptorium i el Pont del Raval

 

Ens despedim de la família de l’hereu, i ens dirigim a l’scriptorium, situat sota un arc . La noia que hi a dins, ens explica que l’scriptorium, era situat al interior del Monestir, però que amb el temps va ser destruït. Aquesta exposició, vol mostrar els manuscrits conservats des de fa més de mil anys. També si fan cursos de cal·ligrafia, xerrades, conferències, entre altres activitats.

Sortint d’aquí, hem anat direcció el Pont del Raval,  pel camí hem vist un túnel per on hi passa el tran, el qual creua el poble, i fa aturar la circulació durant uns minuts quan ho fa.

Arribats al pont, llegim que el pon va ser destruït el 1540 i reconstruït més tard, encara que l’arcada que inicialment hi havia a la part mes alta, no va ser recol·locada.

 

Visita a Sant Joan de les Abadesses

 

Tornem cap al centre, on dinarem, finalment entrem al restaurant “La taverneta”, que ens reben amb un tracte no del tot agradable, i com no, el servei deixa molt que desitjar, al marxar, sembla que tot hagi canviat i ens diuen adéu molt amablement, no entenem res, però tampoc hi donem més voltes.

Un cop fora, ens dirigim de nou al Monestir, però aquesta vegada per la part posterior, on hi ha un petit jardí i poca cosa més, el poble esta desert, segurament degut a l’hora que es i pel cap de setmana llarg que la gent ha aprofitat.

Després d’aquesta visita ràpida, pensem que es bona idea arribar-se fins a l’ermita de Sant Martí d'Ogassa, que segons un dels cantants del grup que ha actuat al Monestir, esta molt ben conservat i a l’hora ben restaurat. Quan ens ho explicava semblava tenir-hi una especial predilecció ja que ens desaconsellava totalment anar a l’ermita de Sant Marti Sorroca, suposo que els seus motius tindrà en dir-ho.

Agafem el cotxe, i enfilem el camí de l’ermita, però abans arribem a Sant Joan de les Abadesses, on només entrar veiem la imatge del pont acabat en punxa, on només s’hi pot passar caminant. Decidim aparcar just al costat on hi ha un pàrking de sorra no massa gran, que més tard quedarà ple fins dalt.

Anem cap al centre del poble i desprès de travessar el bonic pont, i caminar una mica arribem al monestir, que es troba en període de reconstrucció i decidim no entrar-hi.

Veiem que estan de festes, ja que hi ha les típiques atraccions per a nens i les parades un venen xurros, tot passejant per allà, ens sorprèn veure un grup de mes de 15 persones amb la mateixa samarreta que posa quelcom similar a “Caution” i segueix la frase “família nombrosa de colònies” . Amb el Sergi ens preguntem si la frase serà real, per això després vam confirmar que si.

Una altre sorpresa va ser, trobar-nos un llit sobre un gran carro de tres rodes, i tres “personatges” vestits de forma especial. Mes tard, descobrirem que es fa una baixada de carros, cadascun en formes molt diverses, des d’un vaixell fins a una ambulància.

 

Grans vistes des de l’ermita de Sant Martí d’Ogassa

 

Tenim pendent arribar a l’ermita, per això i com que ens diuen que fins les vuit no comença l’espectacle, anem cap al cotxe i ens dirigim a Sant Martí d’Ogassa. Comencem a pujar per un camí asfaltat, per on s’hi poden creuar dos cotxes, i prou. Sembla que no arribem mai, ja que la velocitat tampoc pot ser molt alta, però tot i això no ens preocupem perquè les vistes de la vall son espectaculars, com també la tranquil·litat que s’hi respira.

Finalment arribem a l’ermita, que com ja ens havien anunciat, no s’hi pot entrar. Està situada just al costat de la carretera, i es troba vigilada, per un cavall i un burro català, que òbviament van voltant per allà sense cap tipus de problema. És una ermita no massa gran però maca, i envoltada del millor paisatge. Val la pena arribar-s’hi. Recorrem un tros més i arribem al turó del !Miquelet”, on tornen a haver-hi unes vistes perfectes de la vall.

Comença a ploure i decidim tornar cap a Sant Joan de les Abadesses. Un cop allà, el pàrking ja es gairebé ple, fins i tot s’han creat noves files, jo aprofito un espai per aparcar.

Arribats al centre, anem cap on es fa la baixada, però encara queda una estoneta perquè comenci, per això acabem comprant uns xurros per berenar, voltant per allà, ens sorprèn la presencia d’en Quim Masferrer, un dels integrants dels “Teatre de Guerrilla”.

Arriba l’hora, i els “carros” comencen a baixar per un dels carrers del poble, que s’omplen de gent, ens costa trobar un bon lloc per veure-ho, per això canviem varies vegades de posició fins que, quan hem vist quatre baixades, decidim que ja es hora de tornar, a més fa força fred.

 

Anem fins el pàrking i ens dirigim de nou cap a l’embussada C17.

 

De nou tornant, creiem que ha estat un dia ben aprofitat i que ha valgut molt la pena la visita a la comarca Ripollès.


dissabte, 12 de setembre de 2009

Visita a Ripoll: Dades

- Hora Sortida: 8:00h.
- Hora arribada: 21:15h.

- Quilòmetres Totals: 380

- Cost Total (sense gasolina):
20 euros/persona

dijous, 10 de setembre de 2009

Quin temps farà a Ripoll?

Demà farem la segona visita comarcal. Serà al Ripollès. Coincidint amb l'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, de bon matí ens plantarem a Ripoll, la capital. I a veure què hi trobem.
Segons el meteocat, tindrem un bon dia, de sol, però amb temperatures una mica baixetes, entorn als setze graus. Pantalons llargs? Potser sí...


divendres, 4 de setembre de 2009

Video Visita a Montblanc 26/08/09

Video de la primera parada de la nostra ruta per Catalunya a Montblanc

diumenge, 30 d’agost de 2009

Fotos de la Conca de Barberà

Les imatges de la sortida per Montblanc, Poblet i cia.

dimecres, 26 d’agost de 2009

Comença la Ruta per Catalunya a Montblanc

Arribem a Montblanc, aparquem el cotxe prop de l’oficina de turisme que encara està tancada i busquem per on entrar al nucli antic, envoltat d’una muralla. Entrem pel Portal de Sant Jordi, on hi ha reproduïda la llegenda de Sant Jordi en una de les parets interiors. Continuem caminant i preguntem per un bar on anar a esmorzar. Un senyor molt amable ens diu que el seguim, que ell va direcció a la Plaça Major on n’hi ha diversos. De camí, ens va explicant a trets generals, les principals atraccions turístiques de Montblanc, com són els més de 2 quilometres de pas de ronda que té la muralla. També ens destaca l’església de Santa Maria que trobem a la Plaça Major, i ens ensenya, com a curiositat, la casa on durant anys, s’hi havien anat allotjant els reis de l’època, no ens en concreta cap. Arribats a la plaça, ens asseiem a la terrassa de la “Cafeteria Isama”, on hi fa una fresqueta agradable.

Deixem la plaça Major, que es troba just al centre del nucli antic de Montblanc, i arribem a l’església de Santa Maria, després de pujar per un carreró d’escales baixes però allargades. L’església, d’estil gòtic, com ens ha comentat el senyor que ens hem trobat abans, s’alça en una plaça de reduïdes dimensions que duu el mateix nom que l’església..

Santa Maria encara està tancada, per tant, seguim la ruta i arribem a un punt alçat del poble, des d’on tenim unes vistes privilegiades, tant de la part antiga com més nova, que es troba fora de les muralles.

Baixem i tornem a l’exterior de la muralla, on s’hi troba el Santuari de la Mare de Déu de la Serra, poc allunyat del poble, es una construcció poc vistosa. Hi entrem, ja que està obert, no hi trobem ningú dins, i després de fer-hi un cop d’ull, en sortim.

 

Les converses amb les senyores del poble

 

Resseguim la muralla per l’exterior, fins que, parlant amb el Sergi de si hi havia o no estació de tren a Montblanc, una senyora d’oïda afinada ens comenta des de lluny que si que n’hi ha, i de fet, la tenim ben a prop, ja que queda a menys de 2 minuts caminant. Aprofitem per preguntar-li on es troba el Pont Vell i si queda lluny d’on som, i en diu que si seguim el carrer avall el trobarem a mà esquerra, tot i que el gest que ens fa amb la mà, es en direcció a la dreta.

Agraïm l’ajuda, i després de fer una breu visita a l’estació deserta de Montblanc, ens dirigim al Pont Vell. Per arribar-hi, hem preguntat a una senyora, que ella mateixa s’ha adonat mentre parlava de que tot i que el pont actual es vell, n’hi ha un que encara ho es més. No ens ha ajudat gaire, la veritat, però tot i això finalment, l’hem trobat. És un pont petit i estret, per on nomé hi passa un cotxe. Allà, ens hi hem trobat una senyora gran, que ens ha fet una bona explicació general del pont i de la població de Montblanc en general. Una de les curiositats, ha estat l’explicació sobre les escultures que es troben a l’exterior del pont, que ens ha explicat que van ser extretes d’una de les antigues construccions del poble, i que per aquest pont hi passava la coneguda Via Júlia.

 

Hora de dinar a la famosa “Fonda dels Àngels”

 

Després de l’agradable conversa mantinguda, hem començat a notar el sol, que aquest matí apreta a Montblanc, per això hem decidit tornar pel centre, direcció a la Plaça Major a fer un refresc.

Descansats, hem continuat coneixent el nucli antic, aprofitant així per fer temps, ja que a les 2 hores teníem hora reservada, a la ja molt coneguda per nosaltres “Fonda dels Àngels”.

Un cop acabem de dinar, un senyor, en Josep Maria, que està dinant a la taula de darrere nostre, m’ha vist amb el meu pc a la taula i m’ha preguntat si hi havia WiFi al restaurant, li responc que no però que m’he connectat a una xarxa que desconec d’on procedeix. Acabem el tres asseguts a la  mateixa taula, mentre en Josep Maria, s’acaba el cafè. Aprofitem per preguntar-li si es interessant anar a visitar Poblet, ja que ens queda força proper. Ens explica que un dia, parlant amb una persona de Montblanc, va saber que, a la carretera de Poblet cap a Prades, hi ha una espècie de fossa comuna, on el Tribunal de la Inquisició, en aquells moments (s. XV-XVI) establert a Poblet, hi dipositava els cadàvers dels que feien matar, molts d’ells injustament, per simples denuncies de veïns, com ens comenta.

 

Descobriment sorpresa d’un gran Castell Medieval

 

Marxem de la fonda, fem l’ultima volta per Montblanc amb cotxe, i anem cap al Monestir de Poblet, que visitem per fora, i amb la idea de descobrir la petita muntanya de la que ens ha parlat en Josep Maria, agafem el cotxe cap a Prades, després d’uns 10 minuts, anant a poc a poc, veiem a mà dreta una muntanyeta amb més de 3 pedres al capdamunt, cosa que ens despista. Decidim seguir, i després d’una corba, sobre una de les muntanyes, apareix un magnífic castell d’estil medieval, que ens crida l’atenció, per això decidim intentar arribar-hi.

Arribem al peu del Castell de Riudabella, per la carretera que ens duu a Vimbodí, allà, ens trobem a en Pieter Gil, que ens explica que es una edificació, que inicialment va ser dels Ibers, mes tard dels romans i que finalment, gracies a les desamortitzacions de Mendizabal, la seva família s’ho va quedar. Actualment, ho utilitzen per a Turisme Rural. Ens fa una visita pels interiors de les sales, que et fan sentir com si visquessis a l’època medieval.

Molt amablement, ens mostra les magnifiques vites des de les terrasses, d’on es pot veure entre un mar de boscos, un camp de Paint Ball, que ens explica que ofereixen a tothom que vulgui provar-ho, ja que a més de l’allotjament, també donen la possibilitat de practicar varies activitats entre elles, les excursions pels boscos propers o viatges en globus.

 

Marxem del Castell de Riudabella, i passant per Vimbodí, i veient Montblanc de fons, marxem cap a casa.

 

Despedim la Conca de Barberà, amb molt bon regust de boca i contents de l’experiència.



Església de Santa Maria
Montblanc

Visita a Montblanc: Dades

- Hora Sortida: 8:40h.
- Hora arribada: 18:48h.

- Quilòmetres Totals: 185

- Cost Total (sense gasolina):
20,85 euros/persona

dimarts, 25 d’agost de 2009

Quin temps farà a Montblanc?

Demà tenim prevista la primera sortida a Montblanc. A primera hora del matí arribarem a la capital de la Conca de Barberà. No en coneixem res. Esperem, però, que el dia sigui profitós.
Ho serà si el temps ens acompanya. Avui està sent una tarda plujosa... Segons el meteocat, demà ens trobarem un dia nuvolós, amb temperatures entorn als 23 graus. Seria fantàstica aquesta temperatura. Però que no caigui aigua.


Coneixem Casa Nostra

Demà comencem, el que va sorgir d’una conversa d’estiu amb en Sergi Sabaté, sempre pensem que viatjar a l’estranger queda molt bé, sembla que qui ha estat a Nova York, Londres, la India, Tailàndia, entre d’altres, ja ho coneix tot, doncs no! Nosaltres no volem formar part d’aquest grup, per això, començant per la capital de la Conca de Barberà, el poble de Montblanc, anirem coneixent Catalunya.


Agrairem tota aportació que ens arribi al blog, ja que la idea principal és arribar amb la informació justa sobre el poble o ciutat en qüestió, i a partir del que ens vagin explicant la gent d’allà, anar coneixent.


Una bona experiència


Creiem que voltant per Catalunya, a part de que coneixerem el territori, també ens aportarà experiències noves, que es el que també volem reflectir en els pròxims posts, en els que explicarem les anècdotes viscudes a més de tot el que anem visitant.


Així que, demà comença el llarg viatge per Catalunya a Montblanc. Salut!


dilluns, 24 d’agost de 2009

Arrenquem Visitem Les Comarques

comarquesAmb l’amic Jordi Roca, a partir d’aquesta setmana, ens proposem fer turisme de forma mínimament regular. Els dos tenim moltes ganes de tornar a Londres, però a falta de trobar bitllets tirats de preu per anar a aquella magnífica ciutat, què millor que conèixer més a fons la nostra terra, Catalunya. És curiós com molta gent ha trepitjat mig món però no coneix ni la comarca del costat. Per això, el que volem fer, és recórrer territori, anar per les comarques.

Comencem a Montblanc


Començarem dimecres a Montblanc (Conca de Barberà). Per què dimecres? Perquè sí. Per què comencem a Montblanc? Doncs, per un motiu rocambolesc en una tarda de platja d’aquest estiu en què cap dels dos varem saber de memòria la capital de la Conca de Barberà. I, per això, començarem a Montblanc. Si tot va bé, la segona sortida serà l’11 de setembre a Ripoll, per viure allà la Diada Nacional. I la tercera possiblement serà a Vic. Però cada cosa al seu temps.

Generalment recorrerem les capitals de comarca. El que volem és arribar allà de bon matí, sense massa informació de la zona. A partir d’aquí, intenterem que la gent del territori ens recomani què podem visitar. Al bloc visitemlescomarques.blogspot.com hi penjarem un post valoratiu cadascú, un vídeo i un recull de fotos de cada sortida.

Hi Sou Convidats!


No ens ho prenem com a cap repte, ni objectiu, ni res de res. Senzillament, tenir una estona d’oci i turisme de tant en tant. Que va bé dedicar temps a desconnectar i als amics. I, ja posats, farem aquest blog amb caràcter amateur. Per descomptat, anirem anunciant les dates de les nostres sortides perquè, a qui li interessi, s’hi pugui sumar i venir a l’aventura amb nosaltres.

Us hi apunteu? Ens doneu alguna idea o consell?