dimecres, 26 d’agost de 2009

Comença la Ruta per Catalunya a Montblanc

Arribem a Montblanc, aparquem el cotxe prop de l’oficina de turisme que encara està tancada i busquem per on entrar al nucli antic, envoltat d’una muralla. Entrem pel Portal de Sant Jordi, on hi ha reproduïda la llegenda de Sant Jordi en una de les parets interiors. Continuem caminant i preguntem per un bar on anar a esmorzar. Un senyor molt amable ens diu que el seguim, que ell va direcció a la Plaça Major on n’hi ha diversos. De camí, ens va explicant a trets generals, les principals atraccions turístiques de Montblanc, com són els més de 2 quilometres de pas de ronda que té la muralla. També ens destaca l’església de Santa Maria que trobem a la Plaça Major, i ens ensenya, com a curiositat, la casa on durant anys, s’hi havien anat allotjant els reis de l’època, no ens en concreta cap. Arribats a la plaça, ens asseiem a la terrassa de la “Cafeteria Isama”, on hi fa una fresqueta agradable.

Deixem la plaça Major, que es troba just al centre del nucli antic de Montblanc, i arribem a l’església de Santa Maria, després de pujar per un carreró d’escales baixes però allargades. L’església, d’estil gòtic, com ens ha comentat el senyor que ens hem trobat abans, s’alça en una plaça de reduïdes dimensions que duu el mateix nom que l’església..

Santa Maria encara està tancada, per tant, seguim la ruta i arribem a un punt alçat del poble, des d’on tenim unes vistes privilegiades, tant de la part antiga com més nova, que es troba fora de les muralles.

Baixem i tornem a l’exterior de la muralla, on s’hi troba el Santuari de la Mare de Déu de la Serra, poc allunyat del poble, es una construcció poc vistosa. Hi entrem, ja que està obert, no hi trobem ningú dins, i després de fer-hi un cop d’ull, en sortim.

 

Les converses amb les senyores del poble

 

Resseguim la muralla per l’exterior, fins que, parlant amb el Sergi de si hi havia o no estació de tren a Montblanc, una senyora d’oïda afinada ens comenta des de lluny que si que n’hi ha, i de fet, la tenim ben a prop, ja que queda a menys de 2 minuts caminant. Aprofitem per preguntar-li on es troba el Pont Vell i si queda lluny d’on som, i en diu que si seguim el carrer avall el trobarem a mà esquerra, tot i que el gest que ens fa amb la mà, es en direcció a la dreta.

Agraïm l’ajuda, i després de fer una breu visita a l’estació deserta de Montblanc, ens dirigim al Pont Vell. Per arribar-hi, hem preguntat a una senyora, que ella mateixa s’ha adonat mentre parlava de que tot i que el pont actual es vell, n’hi ha un que encara ho es més. No ens ha ajudat gaire, la veritat, però tot i això finalment, l’hem trobat. És un pont petit i estret, per on nomé hi passa un cotxe. Allà, ens hi hem trobat una senyora gran, que ens ha fet una bona explicació general del pont i de la població de Montblanc en general. Una de les curiositats, ha estat l’explicació sobre les escultures que es troben a l’exterior del pont, que ens ha explicat que van ser extretes d’una de les antigues construccions del poble, i que per aquest pont hi passava la coneguda Via Júlia.

 

Hora de dinar a la famosa “Fonda dels Àngels”

 

Després de l’agradable conversa mantinguda, hem començat a notar el sol, que aquest matí apreta a Montblanc, per això hem decidit tornar pel centre, direcció a la Plaça Major a fer un refresc.

Descansats, hem continuat coneixent el nucli antic, aprofitant així per fer temps, ja que a les 2 hores teníem hora reservada, a la ja molt coneguda per nosaltres “Fonda dels Àngels”.

Un cop acabem de dinar, un senyor, en Josep Maria, que està dinant a la taula de darrere nostre, m’ha vist amb el meu pc a la taula i m’ha preguntat si hi havia WiFi al restaurant, li responc que no però que m’he connectat a una xarxa que desconec d’on procedeix. Acabem el tres asseguts a la  mateixa taula, mentre en Josep Maria, s’acaba el cafè. Aprofitem per preguntar-li si es interessant anar a visitar Poblet, ja que ens queda força proper. Ens explica que un dia, parlant amb una persona de Montblanc, va saber que, a la carretera de Poblet cap a Prades, hi ha una espècie de fossa comuna, on el Tribunal de la Inquisició, en aquells moments (s. XV-XVI) establert a Poblet, hi dipositava els cadàvers dels que feien matar, molts d’ells injustament, per simples denuncies de veïns, com ens comenta.

 

Descobriment sorpresa d’un gran Castell Medieval

 

Marxem de la fonda, fem l’ultima volta per Montblanc amb cotxe, i anem cap al Monestir de Poblet, que visitem per fora, i amb la idea de descobrir la petita muntanya de la que ens ha parlat en Josep Maria, agafem el cotxe cap a Prades, després d’uns 10 minuts, anant a poc a poc, veiem a mà dreta una muntanyeta amb més de 3 pedres al capdamunt, cosa que ens despista. Decidim seguir, i després d’una corba, sobre una de les muntanyes, apareix un magnífic castell d’estil medieval, que ens crida l’atenció, per això decidim intentar arribar-hi.

Arribem al peu del Castell de Riudabella, per la carretera que ens duu a Vimbodí, allà, ens trobem a en Pieter Gil, que ens explica que es una edificació, que inicialment va ser dels Ibers, mes tard dels romans i que finalment, gracies a les desamortitzacions de Mendizabal, la seva família s’ho va quedar. Actualment, ho utilitzen per a Turisme Rural. Ens fa una visita pels interiors de les sales, que et fan sentir com si visquessis a l’època medieval.

Molt amablement, ens mostra les magnifiques vites des de les terrasses, d’on es pot veure entre un mar de boscos, un camp de Paint Ball, que ens explica que ofereixen a tothom que vulgui provar-ho, ja que a més de l’allotjament, també donen la possibilitat de practicar varies activitats entre elles, les excursions pels boscos propers o viatges en globus.

 

Marxem del Castell de Riudabella, i passant per Vimbodí, i veient Montblanc de fons, marxem cap a casa.

 

Despedim la Conca de Barberà, amb molt bon regust de boca i contents de l’experiència.



Església de Santa Maria
Montblanc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada