diumenge, 25 d’octubre de 2009

Coneixem La Seu de dalt a baix

Arribem a La Seu d’Urgell, capital de l’Alt Urgell, després de 2 hores i 20 minuts de camí. Un cop aparquem veiem que l’indicador de temperatura del cotxe marca 7 graus, per tant, fa un fred considerable.
Ens dirigim cap al centre del poble, pels carrers del poble, molt poc transitats. Buscant una pastisseria per esmorzar, arribem a la plaça un hi ha mercat els dissabtes. Fem una petita volta pel mercat, on sorprèn la calma que es respira, no hi ha crits ni massa moviment, encara que hi ha força gent per l’hora que es.
Entrem finalment a la pastisseria “el dolç del Serafí”, on esmorzem.
Un cop sortim de la pastisseria, continuem recorrent els carrers, plens de parades del mercat, i ens aturem just darrere de la catedral des d’on es pot gaudir de molt bones vistes.

El Parc del Segre

Caminant ens trobem amb el Parc del Segre, on s’hi fan baixades amb canoes, ràfting, i altres activitats, ens expliquen que hi ha la zona d’aigües més rapides i per la part del darrere hi ha les aigües més calmades. El Parc esta molt ben cuidat i no hi ha massa gen, nomes un grup nombrós de francesos que seguint un guia ens els anem trobant pel poble. Mirem preus per a llogar una canoa o provar ràfting, però se’ns escapa una mica del pressupost, tot i això no se si ens atreviríem a baixar per segons quins llocs.
Després de recórrer tot el Parc, ens allunyem una mica del poble per uns camins molt Pirinencs, on s’hi respira un aire pur i una fresqueta agradable, tot i això el sol comença a apretar i ens hem de treure les jaquetes.

Futbol i la Torre de Solsona

Veiem de lluny el camp de futbol del CE La Seu, on s’estan fent dos partits de nens petits. Ens i quedem fins que un dels dos partits finalitza i continuem caminant pels carrers de La Seu d’Urgell. Topem amb un edifici proper al camp de futbol, que des de fora podria ser moltes coses, però resulta ser el pavelló on juga el CADI La Seu de bàsquet. Ens hi quedem una estona veien un partit ja començat, sortim del pavelló i seguim caminat sense cap destí concret.
Al la llunyania, veiem una edificació al capdamunt d’una muntanya que no sembla llunyana, ens hi anem acostant fins que ens trobem al peu, preguntem per on s’hi arriba i ens indiquen el camí, un cop a dalt, les vistes claríssimes de La Seu ens sorprenen gratament. L’edificació en qüestió, resulta ser “La Torre Solsona”, que actualment es utilitzada com a taller ocupacional.


El claustre de La Seu i el dinar al Italià

Tornem cap al poble i buscant el Parc del Valira, arribem al Claustre de La Seu, que es troba a tocar del riu Valira. Hi fem una volta per l’interior, ens refresquem les mans en una font que hi ha just al centre, amb una aigua molt fresca, i decidim ja, anar a dinar a un restaurant italià recomanat per l’alcalde de La Seu.
Com sempre als restaurants italians si acostuma a dinar bé, per tant aquesta vegada no ha estat diferent i hem quedat ben tips el dos, Pensem que després de dinar podem acabar de fer una volta pel poble, i així ho fem, preguntem a gent del carrer que es el que pot sr interessant per visitar i ens trobem que ho ja hi hem estat o bé no son del poble, com l’home que ens diu que ell viu a 500 quilometres, concretament a Tolosa (País Basc), i que sembla no fer-li gaire gracia que li fem preguntes, per tant decidim seguir, entrem al monestir de Santa Maria, aprofitant que s’hi esta celebrant un casament, amb traca inclosa.. Finalment guiant-nos per un mapa, marxem cap a Castellbó, passant per Montferrer on no hi ha res especial per a visitar.

Magnífic poble de pessebre a Castellbó

Castellbó es troba enmig de muntanyes, el poble es petit però molt bonic, els carrerons son dignes de reproduir tant n quadres com en els típics pessebres en miniatura del Nadal.
Al capdamunt del poble hi ha l’església, que no pot tenir u altre nom que, de Santa Maria, des d’on el paisatge es digne de veure.
El Sergi i jo comencem a notar una mica el cansament a les cames, però encara ens queden forces per acabar de veure tot el poblet i tornar al cotxe.

L’aeroport fictici

De tornada volem parar a veure que es el que abans pujant estava indicat com l’aeroport, per això anem seguint totes les indicacions, però per mala sort arriba un punt que ja no podem avançar més ja que està ballat. Per això, ens quedem amb les ganes de saber com es aquest aeroport que està prop de Castellbó, Seria interessant que si algú ho coneix ens ho expliques.

Berenar a Organyà i tornada cap a casa

A Organyà hi parem a berenar, però abans entrem al museu/edifici de turisme, situat al bellmig de la Plaça de les Homilies. Dins ens atén una senyora que té una gran facilitat de donar informació, fins i tot més de la que nosaltres requerim, però no hi ha problema, la informació addicional és benvinguda.
Sortim carregats d’informació i anem a berenar, i comprem coca de forner del “forn d’organya”, molt bona per cert.
Un cop berenats, toca tornar cap a casa, ja s’ha fet fosc i tenim unes 2 hores de camí. Tranquil•lament tornem comentat com ha anat el dia i com les altres sortides que hem fet, en traiem molt bones sensacions i quedem molt contents de la nova experiència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada