dilluns, 14 de setembre de 2009

Seguim la ruta per Catalunya a Ripoll

Arribem a Ripoll, amb cert retard degut a l’operació sortida, que ha afectat sobretot la C17. Aparquem força allunyats del centre i busquem un bar on esmorzar, però després d’entrar a més de tres, en cap d’ells hi ha croissants, així que decidim dirigir-nos al centre, però abans preguntem a un senyor, que es el principal a visitar a Ripoll. Ell sembla sorprès per la pregunta, i ens diu que a part del Monestir de Santa Maria, no hi ha res més a veure. Li apuntem, que potser per la comarca hi quelcom més interessant, però amb fermesa ens diu que no, i esta a punt d’enviar-nos de nou cap a casa. Abans que ho faci tornem cap al cotxe i aparquem al centre. Caminem per la vora del riu Ter, on hi veiem tres persones que d’es del pont donen de menjar als ànecs, recordant la seva infantesa, suposo.

 

Al Monestir de Santa Maria de Ripoll

 

Parem en una pastisseria, on esmorzem, el Sergi hem comenta que en una estona comencen els actes de celebració de la diada, al Monestir de Santa Maria. Per tant, quan acabem busquem el Monestir, que es troba envoltat d’una gran plaça. Al arribar-hi, no hi ha molta gent, però si veig al fons un home  amb una senyera, preparat per entrar dins el Monestir.

Arriba l’hora d’entrar, i comencen els actes dins el Monestir, on un grup local interpreta varis temes de la tradició catalana. Un cop finalitza, comencen les ofrenes a Guifré el Pilós, i l’acte acaba amb el cant dels Segadors.

Abans de sortir, ens creuem amb la pubilla i l’hereu de Ripoll, que també han assistit a l’acte, i parlem una estona amb ells.

El pare de l’hereu, ens fa una extensa explicació de les moltes atraccions a nivell turístic que tenim a Ripoll, com per exemple: l’”scriptorium”, l’església de Sant Miquel de les Roquetes o els diferents edificis modernistes de Gaudí, com la casa Codina. Com a curiositat, ens ha explicat que Ripoll té ta població amb la longevitat més alta d’europa, i assegura que es deu a la situació geogràfica, ja que es troba enmig d’una vall.

 

Visita a l’Scriptorium i el Pont del Raval

 

Ens despedim de la família de l’hereu, i ens dirigim a l’scriptorium, situat sota un arc . La noia que hi a dins, ens explica que l’scriptorium, era situat al interior del Monestir, però que amb el temps va ser destruït. Aquesta exposició, vol mostrar els manuscrits conservats des de fa més de mil anys. També si fan cursos de cal·ligrafia, xerrades, conferències, entre altres activitats.

Sortint d’aquí, hem anat direcció el Pont del Raval,  pel camí hem vist un túnel per on hi passa el tran, el qual creua el poble, i fa aturar la circulació durant uns minuts quan ho fa.

Arribats al pont, llegim que el pon va ser destruït el 1540 i reconstruït més tard, encara que l’arcada que inicialment hi havia a la part mes alta, no va ser recol·locada.

 

Visita a Sant Joan de les Abadesses

 

Tornem cap al centre, on dinarem, finalment entrem al restaurant “La taverneta”, que ens reben amb un tracte no del tot agradable, i com no, el servei deixa molt que desitjar, al marxar, sembla que tot hagi canviat i ens diuen adéu molt amablement, no entenem res, però tampoc hi donem més voltes.

Un cop fora, ens dirigim de nou al Monestir, però aquesta vegada per la part posterior, on hi ha un petit jardí i poca cosa més, el poble esta desert, segurament degut a l’hora que es i pel cap de setmana llarg que la gent ha aprofitat.

Després d’aquesta visita ràpida, pensem que es bona idea arribar-se fins a l’ermita de Sant Martí d'Ogassa, que segons un dels cantants del grup que ha actuat al Monestir, esta molt ben conservat i a l’hora ben restaurat. Quan ens ho explicava semblava tenir-hi una especial predilecció ja que ens desaconsellava totalment anar a l’ermita de Sant Marti Sorroca, suposo que els seus motius tindrà en dir-ho.

Agafem el cotxe, i enfilem el camí de l’ermita, però abans arribem a Sant Joan de les Abadesses, on només entrar veiem la imatge del pont acabat en punxa, on només s’hi pot passar caminant. Decidim aparcar just al costat on hi ha un pàrking de sorra no massa gran, que més tard quedarà ple fins dalt.

Anem cap al centre del poble i desprès de travessar el bonic pont, i caminar una mica arribem al monestir, que es troba en període de reconstrucció i decidim no entrar-hi.

Veiem que estan de festes, ja que hi ha les típiques atraccions per a nens i les parades un venen xurros, tot passejant per allà, ens sorprèn veure un grup de mes de 15 persones amb la mateixa samarreta que posa quelcom similar a “Caution” i segueix la frase “família nombrosa de colònies” . Amb el Sergi ens preguntem si la frase serà real, per això després vam confirmar que si.

Una altre sorpresa va ser, trobar-nos un llit sobre un gran carro de tres rodes, i tres “personatges” vestits de forma especial. Mes tard, descobrirem que es fa una baixada de carros, cadascun en formes molt diverses, des d’un vaixell fins a una ambulància.

 

Grans vistes des de l’ermita de Sant Martí d’Ogassa

 

Tenim pendent arribar a l’ermita, per això i com que ens diuen que fins les vuit no comença l’espectacle, anem cap al cotxe i ens dirigim a Sant Martí d’Ogassa. Comencem a pujar per un camí asfaltat, per on s’hi poden creuar dos cotxes, i prou. Sembla que no arribem mai, ja que la velocitat tampoc pot ser molt alta, però tot i això no ens preocupem perquè les vistes de la vall son espectaculars, com també la tranquil·litat que s’hi respira.

Finalment arribem a l’ermita, que com ja ens havien anunciat, no s’hi pot entrar. Està situada just al costat de la carretera, i es troba vigilada, per un cavall i un burro català, que òbviament van voltant per allà sense cap tipus de problema. És una ermita no massa gran però maca, i envoltada del millor paisatge. Val la pena arribar-s’hi. Recorrem un tros més i arribem al turó del !Miquelet”, on tornen a haver-hi unes vistes perfectes de la vall.

Comença a ploure i decidim tornar cap a Sant Joan de les Abadesses. Un cop allà, el pàrking ja es gairebé ple, fins i tot s’han creat noves files, jo aprofito un espai per aparcar.

Arribats al centre, anem cap on es fa la baixada, però encara queda una estoneta perquè comenci, per això acabem comprant uns xurros per berenar, voltant per allà, ens sorprèn la presencia d’en Quim Masferrer, un dels integrants dels “Teatre de Guerrilla”.

Arriba l’hora, i els “carros” comencen a baixar per un dels carrers del poble, que s’omplen de gent, ens costa trobar un bon lloc per veure-ho, per això canviem varies vegades de posició fins que, quan hem vist quatre baixades, decidim que ja es hora de tornar, a més fa força fred.

 

Anem fins el pàrking i ens dirigim de nou cap a l’embussada C17.

 

De nou tornant, creiem que ha estat un dia ben aprofitat i que ha valgut molt la pena la visita a la comarca Ripollès.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada